Aquest any no tenia pensat fer obergínia blanca, però ja que el Ventura me’n va passar unes quantes matetes de planter, per què no? Els ha costat arrencar, com a totes les albergínies, però al final estan produint bé. Aquestes albergínies, que es van salvar de la desaparició al Bages, tenen molt bona reputació per ser poc amargues. Apart, la planta no es fa gaire alta i no necessita entutorat. 

L’albergínia en la què sí em pensava concentrar aquest any era aquesta, l’albergínia de metre. Les he fet a partir de llavors adquirides a Cultures Trobades fa 3 anys. Pel què estic veient, aquestes albergínies, a diferència de la blanca, sí que necessiten eventualment un entutorat, encara que només sigui una cinta horitzontal que doni una mica de suport a la tija.