La pastanaga és una planta bianual que inverteix una primera temporada abans del fred en desenvolupar una arrel on acumula nutrients per utilitzar-los en la segona temporada, després del fred, per a la producció de flors i llavors. 

Fins i tot una pastanaga de la qual hem retirat gran part de l’arrel (per menjar-nos-la, és clar) pot viure una segona temporada per produir llavors. Això és molt útil perquè permet seleccionar les arrels més saboroses per a treure’n llavor. La pastanaga de sang vermella prové de Le Biau Germe que la cultiven a Occitània i m’ha arribat via Les Refardes. És una varietat que val l’esforç de multiplicar-se un mateix tant per la seva bona adaptació a sòls llimosos poc lleugers com per la seva intensa aroma de pastanaga.

S’ha plantat els caps de pastanagues prèviament tastades (només es planten les que s’ha trobat saboroses) en testos biodegradables amb substrat lleuger i esponjós. Després de ser transplantades al seu lloc definitiu, podran prosseguir vegetant durant la tardor i el suau hivern mediterrani per acabar pujant a flor i granant, ja a la primavera.